Segons l’Organització Mundial de la Salut, una addicció és una malaltia física i psicoemocional que crea una necessitat feia una substància, una activitat o una relació.
Interferència de factors biològics, psicològics i socials.
Distorsió del pensament.
Malaltia progressiva que incrementa la seva intensitat mentre la substància o activitat persisteixen.
Dificultat per a controlar el consum o la conducta.
Abandó progressiu d’interessos, més enllà de la substància, el consum o la persona.
Negació de la malaltia.
Episodis continus de descontrol.
Habitual coexistència amb altres desordres psicològics, de comportament i de personalitat.
Impacte en la família o el cercle social més pròxim de l’addicte.
-Existeixen addiccions a substàncies, catalogades com a drogues dures o drogues toves.
-Soci-addiccions, es donen quan els hàbits, activitats o actuacions es converteixen en situacions de dependència vinculades a assumptes socials, vegeu el treball, els videojocs, el sexe, les compres, el mòbil, etc
-Relacionals, a persones o a tipus de relació
És important diferenciar entre:
Ús – consum puntual sense conseqüències destacables en la vida de la persona.
Abús – comença quan la conducta la substància va dirigint progressivament la vida i comencen a observar-se signes de deterioració acadèmica o laboral, social o familiar, i la falta del consum influeix de l’estat d’ànim.
Addicció- quan la cerca de la substància o la realització de la conducta es realitza de manera compulsiva i obsessiva, i genera dificultats en els àmbits i amb les persones que habitualment envolten a l’individu i sorgeixen els problemes amb la família, amics, etc.
Tant l’habitual negació de la malaltia, com la síndrome d’abstinència que genera allunyar-se de la persona, substància o conducta en qüestió, fan que sigui molt complicat que l’addicte es curi sense ajuda professional.