Les fòbies són un tipus de trastorn d’ansietat.
Algunes de les fòbies més habituals:
Aerofòbia o por de volar –Temor excessiu a viatjar amb avió.
Símptomes: Ansietat intensa i excessiva en el moment de l’enlairament, durant el vol, i en l’aterratge, derivat de la por que provoca el pensament de tenir un accident, no poder escapar en ple vol, sentir que no es té el control de la situació o a patir sensacions de pànic durant el vol.
Conseqüències: Les persones que sofreixen aquesta fòbia són incapaces de volar amb avió, planejar, o imaginar-se un futur viatge, fins i tot mesos abans de dur-lo a terme.
Acrofòbia- fòbia a les altures – Gran temor a les altures independentment si existeix risc o no.
Símptomes: Equilibri inestable, sudoració, taquicàrdies o mareig. La sensació de pànic pot ser desmesurada fins i tot amb poca altura.
Conseqüències: Les persones que sofreixen aquesta fòbia eviten acostar-se a un ascensor, un mirador o un precipici, apuntar-se a un balcó, travessar ponts, etc. Poden fer llargs recorreguts doblegant el temps d’arribada a un punt si han de passar per alguns dels citats elements d’evitació.
Por de conduir o amaxofòbia – temor irracional a conduir un vehicle.
Símptomes: Tensió muscular, palpitacions, sudoració, tremolors…
Conseqüències: Les persones que sofreixen amaxofòbia pateixen un alt grau de frustració, pèrdua d’autoestima i sentiments d’incompetència, a causa de la pèrdua i limitació de les activitats del dia a dia que requereixen desplaçaments en vehicle, i al sentiment d’incapacitat per no poder fer alguna cosa que altres persones fan normalment.
Claustrofòbia-Por a romandre en espais petits.
Símptomes: Les dificultats per a respirar i la por d’asfixiar-se, ansietat juntament amb el temor a no poder moure’s o escapar.
Conseqüències: Les persones que sofreixen aquesta fòbia, solen evitar els ascensors, els túnels, el metre, les habitacions petites o sense finestres, tancar la porta o el forrellat en un bany, etc.
Agorafòbia-Temor intens a una situació o a un lloc en el qual pugui patir-se un atac de pànic, a perdre el control resultant difícil sortir o escapar.
Símptomes: Sudoració, mareig, taquicàrdia, falta d’aire…
Conseqüències: Les persones que sofreixen aquesta fòbia, solen evitar llocs com a teatres, cinemes, concerts, grans magatzems, estar lluny de casa, transport públic, etc.
Zoofòbia-fòbia a animals – Por a alguns animals.
Símptomes: temor a l’aparença física, sorolls, moviments i contacte dels animals temuts augmentant el nivell d’ansietat de la persona. En el cas d’animals petits, pot aparèixer tant una reacció de por com una sensació de fàstic o repugnància.
Conseqüències: les persones que sofreixen aquesta por, eviten activitats en les quals pugui haver-hi presència d’aquests animals, com passejar, visitar amics que tinguin animals, etc. Quan no és possible evitar aquestes situacions la persona pot arribar a sofrir atacs de pànic.
Tipus:
-Aracnofòbia o por a les aranyes -Ofidiofòbia o por a les serps -Cinofòbia o por als gossos -Ornitofòbia o por als ocells -Ailurofòbia o por als gats
Fòbia a la sang, agulles o malaltia.
Símptomes: apareix un ràpid increment de l’ansietat (palpitacions, increment de la freqüència i intensitat de la respiració, tensió muscular, sudoració) i posteriorment, una ràpida caiguda de la pressió sanguínia i del ritme cardíac, que produeix mareig i pot conduir al desmai.
Conseqüències- Les persones que sofreixen aquesta fòbia eviten totes les situacions on preveuen que veuran o estar en contacte amb la sang, la malaltia, agulles o els tractaments afectats pel temor impossibilitant millores de diagnòstic i tractaments d’altres patologies independents a la fòbia.
En tots els casos, en tractar-se de trastorns d’ansietat, la teràpia se centra en tres estratègies:
Relaxació: Ajuda a mantenir sota control els símptomes fisiològics, relacionats amb la sensació de pànic en el moment en el qual apareixen.
Reestructuració cognitiva: Teràpia dirigida al control dels símptomes cognitius i a la racionalització dels pensaments negatius, irracionals, i sobredimensionats que es tenen entorn a l’objecte de la por.
Exposició: Teràpia d’exposició amb prevenció de resposta, acompanyada, gradual i programada a les situacions de fòbia, amb l’objectiu de normalitzar les situacions que produeixen l’ansietat.
El tractament de les fòbies té un alt percentatge d’efectivitat.
