La psicologia infantil i juvenil s’encarrega de l’estudi del comportament del menor, des del seu naixement fins a la seva joventut. Se centra en el desenvolupament físic, motor, cognitiu, perceptiu, afectiu i social. Són objecte de la psicologia infantil i juvenil problemàtiques com:
- Trastorns del desenvolupament: són problemes severs, crònics i que afecten la vida quotidiana del menor. Poden ser físics (ceguesa), acceptar a les capacitats mentals (problemes d’aprenentatge) o una combinació de tots dos (Síndrome de Down).
- Trastorns de l’Aprenentatge: es defineixen com a dificultats, inesperades, específiques i persistents per a l’adquisició d’un aprenentatge, malgrat un nivell d’intel·ligència i oportunitats socioculturals adequades. Els principals són:
- Dislèxia.
- Discalcúlia.
- Disgrafia.
- Trastorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat.
- Trastorn de l’Espectre Autista.
- Discapacitat intel·lectual.
- Problemàtiques relacionades amb les habilitats socials.
- Problemes de conducta i emocionals.
- Control d’Impulsos: conductes de desafiament constant als límits i les normes establertes socialment o per una autoritat pròxima al menor, agressivitat i falta de control.
- Problemes sexuals en l’adolescència.
- Addicció a les noves tecnologies: psicoteràpia adaptada a les addiccions a les noves Tecnologies de la Informació i la Comunicació (mòbil, internet i videojocs).
- Relacions familiars alterades: ajuda en l’establiment de pautes de comunicació i conductuals entre pares-fills o germans.
- Canvis del Cicle Vital: problemàtiques en l’adaptació d’etapes i canvis en la vida; separacions, canvis de residència, malalties o morts pròximes, etc.
