Un Trastorn per Dèficit d’Atenció i Hiperactivitat és un problema de salut mental, un trastorn de caràcter neurobiològic que sol originar-se en la infància.
Diferents estudis sobre les causes del TDAH, apunten al fet que hi ha un component genètic important, amb un alt percentatge de possibilitats que els fills d’una persona amb aquest trastorn també el desenvolupin. L’entorn familiar (llars desestructurades) i l’ambient social (relacions conflictives) poden actuar com a impulsors dels símptomes, encara que no com a causes del trastorn.
Símptomes principals:
Hiperactivitat
Dificultat per a relaxar-se.
Falta de constància. Canvi d’activitat constant sense finalitzar cap.
Sovint, manté un estat d’excitació contínua.
Parla en excés, fins i tot en situacions en què ha de romandre callat.
Es mostra inquiet i li costa molt romandre assegut.
Li costa mantenir una actitud d’espera, sense parar de moure’s, saltar i córrer.
Interromp sovint en converses, jocs, activitats de grup etc. És incapaç d’esperar el seu torn. És impacient.
No pot mantenir-se tranquil mentre juga.
Dèficit d’atenció
Dificultat per a mantenir l’atenció durant un temps prolongat.
No para esment als detalls.
Li costa escoltar, seguir ordres i instruccions.
És desorganitzat en les seves tasques i activitats i presenta dificultats per a finalitzar-les.
Perd i s’oblida coses que són de la seva responsabilitat
Es distreu amb facilitat davant qualsevol estímul exterior.
Evita les activitats que requereixen un nivell d’atenció sostingut
Presenta dificultats per a seguir les normes o detalls dels jocs.
Sol aparèixer generalment quan s’inicia l’etapa escolar, pel fet que es requereix una activitat cognitiva més complexa.
Combinació de tots dos
Intervenen dues condicions fonamentals el diagnòstic de TDAH: la coexistència de diversos símptomes i que apareguin en diferents ambients socials del menor (família, col·legi, amics), de manera persistent i prolongada, provocant problemes relacionals i de rendiment escolar.
Un òptim tractament per a TDAH requereix diversos enfocaments combinats:
-Tractament farmacològic.
-Tractament psicològic: cognitiu-conductual.
-Tractament psicoeducativu (pares i professors) ajuda a la millora de les habilitats cognitives com començar tasques, organitzar-se, planificar coses i adaptar l’entorn a les necessitats del pacient.
